MARBRE | MÁRMOL| MARBLE

És la imatge projectada la que d’una manera rítmica, en silenci, desplega un relat sobre la constitució de la pedra, del marbre de la regió de l’Alentejo. I sobre allò que les mans, les eines i la intel·ligència poden obtenir de la pedra, de la plasticitat d’un material dur que la voluntat humana ha convertit en arquitectura, en símbol, en imatge, en suport de l’escriptura. 

La seqüència que condueix des del material brut fins a les diferents elaboracions, en totes les figures que l’enginy pot inscriure a la pedra, també es projecta cap a espais i escenaris que no són presents, cap a temps que no podrem viure. D’aquesta manera, la primera imatge del marbre ha deixat darrere seu la dimensió geològica en què es forma la pedra, l’interior del singular laboratori que és la terra. La terra ha engendrat el material lluminós del marbre, amb incrustacions brillants i amb traços profunds que formen vetes, taques, esgarrinxades.

(Marta Llorente, fragment "La terra em va engendrar entre les muntanyes" del catàleg "Freqüències")

- Marbre requereix una altra estructura de pantalles. Una nova cristal·lografia que parteixi de la laminació del marbre a les pedreres. 

- Serà una escultura d’aire i de llum que adquirirà volums diferents amb el moviment i amb la llum que travessa les pantalles. 

- El viatge és a partir del marbre pur que en sortir de la pedrera es converteix, com en una onada, en el pla dels terres, en les motllures de les parets, en el volum de les escales... i es va fent més i més complex en successius motius ornamentals fins a donar forma a l’expressió del rostre humà... i després, als àngels i als textos del cementiri que pretenen invocar l’eternitat... A Marbre de l’Alentejo, s’hi troben temps diferents: el temps geològic, el temps històric i el temps humà i, en certa forma, el temps cíclic perquè tot es mou per tornar a començar de nou... sense fi.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

És la imagen proyectada la que de manera rítmica, en silencio, despliega un relato sobre la constitución de la piedra,  del mármol de la región del Alentejo.  Y sobre lo que las manos, las herramientas y la inteligencia pueden conseguir  de la piedra, de la plasticidad de un material duro que la voluntad humana ha convertido en arquitectura, en símbolo, en imagen, en soporte de la escritura. 


La secuencia  que conduce desde el material bruto hasta sus distintas elaboraciones,  en todas las figuaras que el ingenio puede inscribir en la piedra, también se proyecta hacia espacios y escenarios que no están presentes, hacia tiempos que no podremos vivir. De este modo, la primera imagen del mármol ha dejado tras de sí la dimensión geológica en que la piedra se forma, el interior del singular laboratorio que es la tierra.  La tierra ha engendrado el material luminoso del mármol, con incrustaciones de brillo y con trazos profundos que forman betas, manchas, rasguños.

(Marta Llorente, fragmento "La tierra me engendró entre las montañas" del catálogo "Frecuencias")

- Mármol requiere otra estructura de pantallas. Una nueva cristalografía que parta de la laminación del mármol en las canteras.
- Será una escultura de aire y de luz que adquirirá distintos volúmenes con el movimiento y la luz que atraviesa las pantallas.
- El viaje es a partir del mármol puro que, al salir de la cantera, se convierte, como en una ola, en el plano de los suelos, en las molduras de las paredes, en el volumen de las escaleras... y se va haciendo más y más complejo en sucesivos motivos ornamentales hasta dar forma a la expresión del rostro humano... y después, a los ángeles y textos del cementerio que pretenden invocar la eternidad... En el mármol del Alentejo se encuentran distintos tiempos: el tiempo geológico, el tiempo histórico y el tiempo humano, y en cierta forma, el tiempo cíclico, porque todo se mueve para volver a empezar de nuevo... sin fin.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

It is the projected image that rhythmically, in silence, unfolds a story about the formation of the stone, marble from the Alentejo region of Portugal. And about what your hands, tools and intelligence can win from the stone, from the plasticity of a hard material that the human will has made into architecture, symbol, image, a surface for writing on. 

The sequence that leads from the raw material to its various elaborations in all of the figures that ingenuity can inscribe in the stone is also projected into spaces and scenarios that are not present, into times that we shall not live. Thus, the first image of the marble has left behind it the geological dimension in which stone is formed, the interior of the unique laboratory that is the earth. The earth has engendered the luminous matter of marble, with brilliant incrustations and the deep lines of veins, stains, scratches.

(Marta Llorente, fragment "The earth begot me between the mountains" from the catalog "Frequencies")

- Marble requires a different structure of screens. A new crystallography based on the cutting of the marble in the quarry.
- It will be a sculpture of air and light that will acquire different volumes with the movement and the light that passes through the screens.
- The journey starts with the pure marble, which on leaving the quarry is converted, as in a wave, into the planes of the floor, the mouldings of the walls, the volume of the stairs … and becomes more and more complex in successive ornamental motives to the point of giving expression to the human face … and then to the angels and the inscriptions in the cemetery that seek to invoke eternity... In Marble from the Alentejo there are different time scales: geological time, historical time and human time, and, in some form, cyclical time, because everything moves in order to start over again … endlessly.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frequencies")