DOCUMENTACIÓ i ACTIVITATS | DOCUMENTACIÓN y ACTIVIDADES | DOCUMENTATION and ACTIVITIES

El projecte expositiu FREQÜÈNCIES es completa amb un espai de documentació i activitats, punt de trobada entre aquells visitants que volen saber més sobre el projecte. De forma especial, aquest lloc està equipat per acollir als grups de professors i estudiants que inclouen la visita als seus programes docents i per facilitar la presentació de projectes artístics o científics afins.

Cunninghan Dance Foundation

 

  

El proyecto expositivo FRECUENCIAS se completa con un espacio de documentación y actividades, punto de encuentro entre aquellos visitantes que quieren saber más sobre el proyecto. De forma especial, este lugar está equipado para acoger a los grupos de profesores y estudiantes que incluyen la visita en sus programas docentes y para facilitar la presentación de proyectos artísticos o científicos afines.

A Documentary and Activities Room complete the exhibition project. It is conceived as a working space that provides a convenient setting both for academic debate and for the visitors that want to know more about the project.It is also open to the presentation of artistic or scientific projects related.

CATÀLEG | CATÁLOGO | CATALOG

Com comprar el catáleg de Freqüències?

¿Como comprar el catálogo de Frecuencias?

How to buy the Frequencies catalog?

ACTAR

SO | SONIDO | SOUND

- Tot està viu, ressonant en freqüències pròpies. La freqüència és una pulsació... tot persisteix en l’èter com a inscripció energètica.
- El so vindrà directament d’un dels elements primigenis: l’alumini. Serà el lloc de la veu de la matèria.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

- Todo está vivo, resonando en frecuencias propias. La frecuencia es una pulsación... todo persiste en el éter como inscripción energética.
 - El sonido vendrá directamente de uno de los elementos primigenios: el aluminio. Será el lugar de la voz de la materia.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

- Everything is alive, resonant at its own frequencies. The frequency is a pulsation … everything persists in the ether as an inscription of energy.
- The sound will come directly from one of the primitive elements: aluminium. It will be the voice of the material.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frecuencies")

Amb FREQÜÈNCIES, Eugènia Balcells obre un projecte expositiu que inclou les instal·lacions FREQÜÈNCIES, RODA DE COLOR, LABERINT i MARBRE, cadascuna amb el seu so corresponent, un espai de Documentació i Activitats, el catàleg i el documental L'ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS.

Con FRECUENCIAS, Eugènia Balcells abre un proyecto expositivo que incluye  las instalaciones FRECUENCIAS, RUEDA DE COLOR, LABERINTO y MÁRMOL, cada una con su sonido correspondente, un espacio de Documentación y Actividades, el catálogo y el documental EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ.

With FREQUENCIES, Eugènia Balcells opens an exhibition project that includes the instalations FREQUENCIES, COLOR WHEEL, LABYRINTH and MARBLE, each one with it sound, a Documentation and Activities space, the catalogue and the documentary film RICE IS PLANTED WITH RICE.

CURADORA | CURADORA | CURATOR

Eulàlia Bosch

  El proyecto expositivo FRECUENCIAS de Eugènia Balcells inauguró el espacio Laboratorio que el centro Arts Santa Mònica de Barcelona dedica a proyectos de arte y ciencia (septiembre-noviembre de 2009). 

http://frecuencias-eugeniabalcells.blogspot.com

 

BIOGRAFIA EULÀLIA BOSCH

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) és professora de filosofia, curadora d'exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l'educació, i la vida urbana, posant especial èmfasi en noves formes de participació i cooperació, incloses les possibilitats que avui ofereixen els mitjans de comunicació. 


Com a docent, Eulàlia Bosch és membre del grup fundacional de l'Institut de Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (IREF), que va dirigir des de la seva obertura el 1985 fins el 1995. La seva participació a congressos i conferències és una línia permanent de treball en la seva activitat professional. 

En l'àmbit dels projectes artístics, és creadora i curadora d'exposicions com ara Criatures misterioses (1992), La capsa màgica (1993), Veure la Llum: Eugènia Balcells (1996), Recordar és fer memòria (1997), La ciutat de les paraules (1998) Oteiza (2000) o Freqüències (2009 -...), totes elles dotades de projectes educatius d'ampli abast (serveixi d'exemple la pel·lícula L'arròs es planta amb arròs que acompanya  l'exposició Freqüències, Barcelona 2010). El 1995 va crear el Departament d'Educació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que va dirigir fins a 1999.

És autora de nombrosos articles i dels llibres: El Plaer de mirar. El museu del visitant (Actar, Barcelona 1998), Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada (Eumo, Universitat de Vic 2003) i Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó 2010).

 És també editora de llibres com ara: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie, (Barcelona, Actar 2000)  o Paisajes embrionarios d'Ariel Ruiz Altaba  (Barcelona, Actar 2001).

L’any 2003 crea, juntament amb Ramon Espelt i Pep Subirós, Gao lletres, una agència dedicada a la concepció i desenvolupament de projectes culturals i educatius des de la perspectiva de la cultura com a servei públic. Les àrees temàtiques d'interès de l'agència van des del patrimoni històric fins a la creativitat artística contemporània, amb particular èmfasis en la dimensió cultural de la vida urbana i el seu intens ritme de canvi i, molt especialment, en els principis i problemes associats a la sempre creixent diversitat cultural.

L'anàlisi de mecanismes d'inclusió social i el disseny i desenvolupament de projectes culturals i educatius entorn a la noció i la pràctica de la ciutadania democràtica són una característica comuna del treball de Gao lletres, i, en concret, dels websites concebuts per Eulàlia Bosch i Ramon Espelt com ara els realitzats per a la Fundació Caixa de Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), per a Televisió de Catalunya (www.unamadecontes.cat), i per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (www.cccbeducacio.org). 

 

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) es profesora de filosofía, curadora de exposiciones y creadora de programas que conectan las artes, la educación, y la vida urbana, poniendo especial énfasis en nuevas formas de participación y cooperación, incluidas las posibilidades que hoy ofrecen los medios de comunicación. 

Como docente, Eulàlia Bosch es miembro del grupo fundacional del Instituto de Investigación sobre la enseñanza de la filosofía (IREF), que dirigió desde su apertura en 1985 hasta 1995. Su participación en congresos y conferencias es una línea permanente de trabajo en su actividad profesional.

En el ámbito de los proyectos artísticos, es creadora y curadora de exposiciones tales como Criaturas misteriosas (1992), La caja mágica (1993), Ver la Luz: Eugènia Balcells (1996), Recordar es construir memoria (1997), La ciudad de las palabras (1998) Oteiza (2000) o Frecuencias (2009 -...), todas ellas dotadas de proyectos educativos de amplio alcance (sirva de ejemplo la película El arroz se planta con arroz que acompaña a la exposición Frecuencias, Barcelona 2010) . En 1995 creó el Departamento de Educación del Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) que dirigió hasta 1999.

Es autora de numerosos artículos y de los libros: El Placer de mirar. El museo del visitante (Barcelona, Actar 1998), ¿Quién educa a quién? Educación y vida cotidiana (Barcelona, Laertes 2003) y Un lugar llamado escuela (Barcelona, Graó 2010).

Es también editora de libros tales como: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie (Barcelona, Actar 2000) o Paisajes embrionarios de Ariel Ruiz Altaba (Barcelona,  Actar 2001).

En 2003 crea, junto a Ramón Espelt y Pep Subirós, Gao lletres, una agencia dedicada a la concepción y desarrollo de proyectos culturales y educativos desde la perspectiva de la cultura como  servicio público. Las áreas temáticas de interés de la agencia van desde el patrimonio histórico hasta la creatividad artística contemporánea, con particular énfasis en la dimensión cultural de la vida urbana y su intenso ritmo de cambio y, muy especialmente, en los principios y problemas asociados a la siempre creciente diversidad cultural.

El análisis de mecanismos de inclusión social y el diseño y desarrollo de proyectos culturales y educativos entorno a la noción y la práctica de la ciudadanía democrática son una característica común del trabajo de Gao lletres, y, en concreto, de los websites concebidos por Eulàlia Bosch y Ramón Espelt tales como los realizados para la Fundación Caixa Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), Televisión de Cataluña (http://www.unamadecontes.cat/), y el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (http://www.cccbeducacio.org).

 

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), is a lecturer in Philosophy, and a writer, curator and  pioneer program designer bringing together education, urban life and the arts, as well as exploring the new forms of participation and cooperation offered by the new electronic media.
In 1985 she was a founding member of the Institute of Research on the Teaching of Philosophy (Institut de Recerca sobre l’Ensenyament de la Filosofia-IREF), that she directed until 1995. She is an active lecturer on innovative educational approaches and participates regularly in international conferences.

In the domain of art projects and exhibitions she has conceived and curated, among others, Mystery Creatures (1992), The Magic Box (1993), Seeing the Light: Eugènia Balcells (1996), To Remember is to Build Memory (1997) City of Words (1998), Oteiza (2000), and Frequencies (2009), all of which included ambitious programs of educational outreach ( as shown in the film Rice Is Planted with Rice , Barcelona 2010).  In 1995 she created the Education Department of the Museum of Contemporary Art of Barcelona (MACBA) that she directed until 1999.

She has authored numerous articles as well as the books The Pleasure of Beholding. The visitor’s museum.  (Barcelona, Actar 1998), Education and Everyday Life. Short Stories with Long Endings (Melbourne, Hawker Brownlow 2005), and Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó, 2009) - A Place Called School, English translation forthcoming.

She is also the editor of I Send You This Cadmium Red: a correspondence on colour between John Berger and John Christie, (Barcelona, Actar 2000), and Embryonic Landscapes, Ariel Ruiz (Barcelona, Actar 2001).

She is a founding partner and director of educational projects of Gao lletres, a cultural agency created in 2003 in partnership with Ramon Espelt and Pep Subirós. Gao lletres  designs and develops cultural and educational projects inspired by a conception of culture as a public service. The thematic areas covered by the agency range from historical heritage to contemporary artistic creativity, with particular emphasis on the cultural dimensions of urban life and its intense dynamic of change, and very especially on the assets and problems associated to its ever growing cultural diversity.

The analysis of mechanisms of social inclusion and the design and development of educational and cultural projects around the notion and the practice of democratic citizenship are a common feature of all Gao lletres work, and notably of interactive websites conceived by Eulalia Bosch and Ramon Espelt, such as, among others, those designed for Fundació Caixa de Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), Televisió de Catalunya (http://www.unamadecontes.cat/), and Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (http://www.cccbeducacio.org).

www.gaolletres.net

MARBRE | MÁRMOL| MARBLE

És la imatge projectada la que d’una manera rítmica, en silenci, desplega un relat sobre la constitució de la pedra, del marbre de la regió de l’Alentejo. I sobre allò que les mans, les eines i la intel·ligència poden obtenir de la pedra, de la plasticitat d’un material dur que la voluntat humana ha convertit en arquitectura, en símbol, en imatge, en suport de l’escriptura. 

La seqüència que condueix des del material brut fins a les diferents elaboracions, en totes les figures que l’enginy pot inscriure a la pedra, també es projecta cap a espais i escenaris que no són presents, cap a temps que no podrem viure. D’aquesta manera, la primera imatge del marbre ha deixat darrere seu la dimensió geològica en què es forma la pedra, l’interior del singular laboratori que és la terra. La terra ha engendrat el material lluminós del marbre, amb incrustacions brillants i amb traços profunds que formen vetes, taques, esgarrinxades.

(Marta Llorente, fragment "La terra em va engendrar entre les muntanyes" del catàleg "Freqüències")

- Marbre requereix una altra estructura de pantalles. Una nova cristal·lografia que parteixi de la laminació del marbre a les pedreres. 

- Serà una escultura d’aire i de llum que adquirirà volums diferents amb el moviment i amb la llum que travessa les pantalles. 

- El viatge és a partir del marbre pur que en sortir de la pedrera es converteix, com en una onada, en el pla dels terres, en les motllures de les parets, en el volum de les escales... i es va fent més i més complex en successius motius ornamentals fins a donar forma a l’expressió del rostre humà... i després, als àngels i als textos del cementiri que pretenen invocar l’eternitat... A Marbre de l’Alentejo, s’hi troben temps diferents: el temps geològic, el temps històric i el temps humà i, en certa forma, el temps cíclic perquè tot es mou per tornar a començar de nou... sense fi.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

És la imagen proyectada la que de manera rítmica, en silencio, despliega un relato sobre la constitución de la piedra,  del mármol de la región del Alentejo.  Y sobre lo que las manos, las herramientas y la inteligencia pueden conseguir  de la piedra, de la plasticidad de un material duro que la voluntad humana ha convertido en arquitectura, en símbolo, en imagen, en soporte de la escritura. 


La secuencia  que conduce desde el material bruto hasta sus distintas elaboraciones,  en todas las figuaras que el ingenio puede inscribir en la piedra, también se proyecta hacia espacios y escenarios que no están presentes, hacia tiempos que no podremos vivir. De este modo, la primera imagen del mármol ha dejado tras de sí la dimensión geológica en que la piedra se forma, el interior del singular laboratorio que es la tierra.  La tierra ha engendrado el material luminoso del mármol, con incrustaciones de brillo y con trazos profundos que forman betas, manchas, rasguños.

(Marta Llorente, fragmento "La tierra me engendró entre las montañas" del catálogo "Frecuencias")

- Mármol requiere otra estructura de pantallas. Una nueva cristalografía que parta de la laminación del mármol en las canteras.
- Será una escultura de aire y de luz que adquirirá distintos volúmenes con el movimiento y la luz que atraviesa las pantallas.
- El viaje es a partir del mármol puro que, al salir de la cantera, se convierte, como en una ola, en el plano de los suelos, en las molduras de las paredes, en el volumen de las escaleras... y se va haciendo más y más complejo en sucesivos motivos ornamentales hasta dar forma a la expresión del rostro humano... y después, a los ángeles y textos del cementerio que pretenden invocar la eternidad... En el mármol del Alentejo se encuentran distintos tiempos: el tiempo geológico, el tiempo histórico y el tiempo humano, y en cierta forma, el tiempo cíclico, porque todo se mueve para volver a empezar de nuevo... sin fin.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

It is the projected image that rhythmically, in silence, unfolds a story about the formation of the stone, marble from the Alentejo region of Portugal. And about what your hands, tools and intelligence can win from the stone, from the plasticity of a hard material that the human will has made into architecture, symbol, image, a surface for writing on. 

The sequence that leads from the raw material to its various elaborations in all of the figures that ingenuity can inscribe in the stone is also projected into spaces and scenarios that are not present, into times that we shall not live. Thus, the first image of the marble has left behind it the geological dimension in which stone is formed, the interior of the unique laboratory that is the earth. The earth has engendered the luminous matter of marble, with brilliant incrustations and the deep lines of veins, stains, scratches.

(Marta Llorente, fragment "The earth begot me between the mountains" from the catalog "Frequencies")

- Marble requires a different structure of screens. A new crystallography based on the cutting of the marble in the quarry.
- It will be a sculpture of air and light that will acquire different volumes with the movement and the light that passes through the screens.
- The journey starts with the pure marble, which on leaving the quarry is converted, as in a wave, into the planes of the floor, the mouldings of the walls, the volume of the stairs … and becomes more and more complex in successive ornamental motives to the point of giving expression to the human face … and then to the angels and the inscriptions in the cemetery that seek to invoke eternity... In Marble from the Alentejo there are different time scales: geological time, historical time and human time, and, in some form, cyclical time, because everything moves in order to start over again … endlessly.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frequencies")

LABERINT | LABERINTO | LABYRINTH

Laberint? Acostumat a la freqüentació de representacions gràfiques de la mil·lenària història dels laberints, em concentro en la forma de l’estructura giratòria que constitueix el suport material de la instal·lació, fins a adonar-me que la seva planta dibuixa el nucli central (una creu i quatre eles) generador de l’anomenat laberint clàssic de set circuits, present a les monedes trobades a Cnossos que  il·lustren el mite del Laberint.
Imagino que el moviment giratori engendra les parets virtuals que m’atrapen i m’inciten a moure’m per la sala.

(Ramon Espelt, fragment "El Fil i la Llum" del catàleg "Freqüències")

- L’obra serà un recorregut múltiple, d’espais i temps barrejats: l’entrada, la sortida, el context, el centre, visions des de terra, des del cel... El Laberint d’Horta serà una instal·lació que confrontarà la magnitud del planeta amb la precisió d’un lloc singular.
- Laberint ha de funcionar com a lloc i com a metàfora del recorregut de la vida humana.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

Laberinto? Acostumbrado a la frecuentación de representaciones gráficas de la milenaria historia de los laberintos, me concentro en la forma de la estructura giratoria que constituye el soporte material de la instalación, hasta percatarme de que su planta dibuja el núcleo central (una cruz y cuatro eles) generador del denominado laberinto clásico de siete circuitos, presente en monedas halladas en Cnossos que ilustran el mito del laberinto. Imagino que el movimiento giratorio engendra las paredes virtuales que me atrapan y me incitan a moverme por la sala.

(Ramon Espelt, fragmento "El hilo y la luz" del catálogo "Frecuencias") 

- La obra será un recorrido múltiple, de espacios y tiempos mezclados: la entrada, la salida, el contexto, el centro, visiones desde tierra, desde el cielo... Laberinto de Horta será una instalación que confrontará la magnitud del planeta con la precisión de un lugar singular.
- Laberinto debe funcionar como lugar y como metáfora del recorrido de la vida humana.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálego "Frecuencias")

Labyrinth? Accustomed to frequenting graphic representations of the ancient history of mazes, I concentrate on the form of the rotating structure which constitutes the material support of the installation and realize that its plan is that of the central core (a cross and four L-shaped elements) of the so-called classical maze of seven circuits, as represented on coins unearthed at Knossos illustrating the myth of the Labyrinth. I imagine that the rotating motion creates the virtual walls that trap me and prompt me to move around the room.

(Ramon Espelt, fragment "The thread and the light" from the catalog "Frequencies")

- The work will be a multiple itinerary through mixed spaces and times: the way in, the way out, the context, the centre, visions from the ground, from the sky … Labyrinth will be an installation that confronts the magnitude of the planet with the precision of an individual site.
- Labyrinth  has to function as a place and as a metaphor of the course of human life.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frequencies")

RODA DE COLOR | RUEDA DE COLOR | COLOR WHEEL

Roda de color mostra el món en agitació permanent i multiplicat en un conjunt de ranures que remeten a les escletxes emprades en experiments d’espectroscòpia atòmica. El resultat queda molt lluny del caos, el color classifica l’interminable material fílmic. Emergeix una estructura i una semàntica comuna en les imatges depenent del seu color bàsic. La paraula freqüència apareix significant redundància. Prefigura el valor de la regularitat com a patró i com a font de coneixement. Esdevé metàfora de l’exercici hologràfic que ha de realitzar el nou científic a l’hora de cap la complexitat del món en tot el seu conjunt.

(Josep Perelló, fragment "Matèria Encesa" del catàleg "Freqüències")

- Roda de color apunta cap a una forma de representació nova. És un treball sobre el color com a sistema d’ordenació de la realitat... És un viatge per la fragmentació que busca un sentit d’unitat, que transcendeix... El color em dóna l’estructura necessària… Roda de color ha de reflectir el món, no crear-lo. Incorporo peces de tothom. És una obra molt més gran que jo. Recupera una memòria col·lectiva. Les ranures porten a mil miralls.
- Roda de color és el llibre de la terra, és el llibre de la vida, és el llibre sense fi. Pàgina rere pàgina, realitats que es creuen entre elles.
- Vermell sang, sacrifici, el foc... el taronja de la posta de sol, el groc, de l’or, de les llavors, dels cereals... tot apareix en un continu. El verd, camps, fulles, boscos... al costat del turquesa... aigües blaves fins a arribar al cel... núvols... El blau que significa la ment per als hindús... capes i capes... anar construint la imatge... Des del blau de la nit fins al púrpura –del qual a la natura només hi ha unes quantes flors–, el violeta, color de la imaginació, dels somnis, dels invents... allà, lluny, les galàxies, l’extraordinari... Una aventura increïble!
- Passar les pantalles, com es passen les pàgines d’un llibre. En una mena d’aleph borgià que ho conté tot, o de les gravacions akashiques dels hindús, que alhora contenen el coneixement de l’experiència humana i la història del cosmos.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

Rueda de color muestra el mundo en permanente agitación y multiplicado en un conjunto de ranuras que remiten a las rendijas utilizadas en experimentos de espectroscopia atómica. El resultado queda muy lejos del caos, el color clasifica el interminable material fílmico. Emergen una estructura y una semántica comunes en las imágenes dependiendo de su color básico. La palabra frecuencia aparece significando redundancia. Prefigura el valor de la regularidad como patrón y como fuente de conocimiento. Se convierte en metáfora del ejercicio holográfico que debe realizar el nuevo científico a la hora de abarcar la complejidad del mundo en todo su conjunto.

(Josep Perelló, fragmento "Materia Encendida" del catálogo "Frecuencias")

- Rueda de color apunta hacia una forma de representación nueva. Es un trabajo sobre el color como sistema de ordenación de la realidad... Es un viaje por la fragmentación que busca un sentido de unidad, que trasciende... El color me da la estructura necesaria… Rueda de color debe reflejar el mundo, no crearlo. Incorporo piezas de múltiples procedencias. Es una obra mucho más grande que yo. Recupera una memoria colectiva. Las ranuras llevan a mil espejos.
- Rueda de color es el libro de la tierra, es el libro de la vida, es el libro sinfín. Página tras página, realidades que se cruzan entre sí.
- Rojo sangre, sacrificio, el fuego... el naranja de la puesta de sol, el amarillo del oro, de las semillas, de los cereales... todo aparece en un continuo. El verde, campos, hojas, bosques... junto al turquesa... aguas azules hasta llegar al cielo... nubes... El azul que significa la mente para los hindúes... capas y capas... ir construyendo la imagen... Desde el azul de la noche hasta el púrpura —del que en la naturaleza solo hay unas pocas flores—, el violeta, color de la imaginación, de los sueños, de los inventos... allá lejos las galaxias, lo extraordinario... ¡Una aventura increíble!
- Pasar las pantallas como se pasan las páginas de un libro. En una especie de Aleph borgiano que lo contiene todo, o de las grabaciones akashics de los hindúes, que contienen al mismo tiempo el conocimiento de la experiencia humana y la historia del cosmos.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüèncias")

Color wheel shows the world in permanent agitation, multiplied in a series of slits reminiscent of those used in experiments of atomic spectroscopy. The result is far from chaos: colour classifies the endless succession of film material. A structure and a common semantics emerge in the images according to their basic colour. The word ‘frequency’ appears, signifying redundancy. It prefigures the value of regularity as a pattern and a source of knowledge and becomes a metaphor of the holographic exercise that the new scientist has to carry out in seeking to embrace the complexity of the world in all its vastness.

(Josep Perelló, fragment "Matter Alight" from the catalog "Frequencies")

- Color Wheel points to a new form of representation. It’s a work on Color as a system for ordering reality … It’s a journey through fragmentation in search of a sense of unity, that transcends … Color gives me the necessary structure… Color Wheel has to reflect the world, not create it. I incorporate bits of everyone. This work is much bigger than me. It recovers a collective memory. The slits lead to a thousand mirrors.
- Color Wheel is the book of the Earth, it’s the book of life, it’s the endless book. Page after page, realities that intersect with one another.
- Red blood, sacrifice, fire … the orange of sunset, the yellow of gold, of seeds, of cereals … they all appear in a continuum. The green of fields, leaves, woods … next to turquoise … blue waters reaching up to the sky … clouds …. The blue that signifies the mind for Hindus … layers and layers … constructing the image …. From the blue of night to purple — which in nature only a few flowers have — violet the Color of the imagination, of dreams, of inventions … away out there the galaxies, the extraordinary … An incredible adventure!
- Turning the screen, like turning the pages of a book. In a kind of Borgesian Aleph that contains everything, or like the Akashic records of the Hindus, which contain at once all the knowledge of human experience and the history of the cosmos.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frequencies")

FREQÜÈNCIES | FRECUENCIAS | FREQUENCIES

Freqüències recorre el centenar d’àtoms diferents que la natura accepta com si enumeréssim un abecedari. Les lletres corresponen a unes línies de color amb freqüències hertzianes ben definides.

Freqüències permet experimentar en primera persona el batec atòmic de la matèria. Endinsa l’espectador en una poesia escrita amb aquest abecedari fonamental. Permet tocar les línies espectrals, caminar-hi. S’hi observa el desdoblament de les línies que detecten així els estats quàntics atòmics més subtils.

(Josep Perelló, fragment "Matèria Encesa" del catàleg "Freqüències") 

- Vull intentar crear una imatge hologràfica en la qual coexisteixin una sèrie de plans que representin freqüències de la realitat. Presentar la realitat com a dansa energètica. 

- Freqüències és un homenatge als elements de la taula periòdica, actors principals de l’univers. Em fascina el fet que de la mateixa manera que el nostre dit deixa una empremta única, aquests elements tinguin també un senyal que els identifica: la seva singularitat en emetre i absorbir la llum. Treno els seus espectres, després d’identificar-los.

- A Freqüències, no hi hem afegit res. Hem partit de les imatges dels espectres d’emissió dels elements. Les hem anat trenant, hem anat jugant-hi. Nosaltres només hem animat aquesta dansa. Freqüències, en certa forma, s’ha fet sola. Ningú no podria fer aquesta meravella. Si ho haguéssim fet segons un paràmetre estètic previ, seria una banalitat.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

Frecuencias recorre el centenar de átomos distintos que la naturaleza acepta como si enumeráramos un abecedario. Las letras se corresponden con líneas de colores de frecuencias hercianas bien definidas. La energía sobrante del átomo en cuestión se transforma en huidizos fotones. La radiación emitida permite ver los saltos electrónicos permitidos y perfectamente definidos que la temperatura y el vivir obligan. Frecuencias permite experimentar en primera persona el latido atómico de la materia. Introduce a los espectadores en una poesía escrita mediante ese abecedario fundamental. Permite tocar las líneas espectrales, andar sobre ellas. Se observa el desdoblamiento de las líneas detectando los más sutiles estados cuánticos atómicos.

(Josep Perelló, fragmento "Materia Encendida" del catálogo "Frecuencias")

- Quiero intentar crear una imagen holográfica en la que coexistan una serie de planos que representen frecuencias de la realidad. Presentar la realidad como danza energética.

- Frecuencias es un homenaje a los elementos de la tabla periódica, actores principales del universo. Me fascina que, del mismo modo que nuestro dedo deja una huella única, estos elementos tengan también una señal que les identifica: su singularidad al emitir y absorber la luz. Trenzo sus espectros, tras identificarlos.

- En Frecuencias no hemos añadido nada. Hemos partido de las imágenes de los espectros de emisión de los elementos. Las hemos ido trenzando, hemos ido jugando con ellas. Nosotros únicamente hemos animado esta danza. Frecuencias, en cierta forma, se ha hecho sola. Nadie podría haber hecho esta maravilla. Si lo hubiéramos hecho según un parámetro estético previo, sería una banalidad.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

Frequencies takes us through the hundred-odd different atoms accepted by nature as if we were reciting an alphabet whose letters correspond to lines of colours with well-defined Hertzian frequencies. The surplus energy of the atom in question is transformed into evanescent photons. The emitted radiation makes visible the allowed electronic jumps triggered by temperature and life. Frecuencies allows us to experience hands on the atomic heartbeat of matter. It takes us inside a poetry written in this fundamental alphabet. It lets us touch the spectral lines, and walk there, observe the splitting of the lines and detect the most subtle atomic quantum states.

(Josep Perelló, fragment "Matter Alight" from the catalog "Frequencies")

- I want to try to create a holograph image in which there will coexist a series of planes that represent frequencies of reality. To present reality as a dance of energy.
- Frequencies is a tribute to the elements of the periodic table, those principal agents in the universe. I’m fascinated by the fact that just as each of our fingers leaves a unique mark, these elements also have a sign that identifies them: the singularity with which they emit and absorb light. I weave together their spectra, after identifying them.
- In Frequencies we haven’t added anything. We started from the images of the emission spectra of elements. We have woven them together, we have played with them. All we have done is animate this dance. In a sense, Frequencies has made itself. Nobody could make this marvel. If we had done it according to some predetermined aesthetic parameter it would have been banal.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frecuencies")