HOMENATGE ALS ELEMENTS A LA UB | HOMENAJE A LOS ELEMENTOS EN LA UB | HOMAGE TO THE ELEMENTS IN THE UB

HOMENATGE ALS ELEMENTS va néixer com a contrapunt a la vídeo-instal·lació d’Eugènia Balcells FREQÜÈNCIES, una pel·lícula sense fi on l’empremta lumínica que cadascun dels elements emet es fon amb les dels altres configurant així una veritable metàfora de l’origen de l’univers.
Coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de la Química, HOMENATGE ALS ELEMENTS s’ha editat en dos formats diferents: un cartell en el qual cada element està representat pel seu símbol químic i el seu espectre d'emissió propi, i una versió on cada element, imprès per separat, forma part d'una col·lecció que pot conservar-se com a tal o es pot disposar com a mural en un espai d'exposició temporal o permanent, tal i com es va presentar a l'exposició.

El 27 d'octubre del 2011, es va inaugurar a la biblioteca de les Facultats de Física i Química de la Universitat de Barcelona el primer mural d'HOMENATGE ALS ELEMENTS amb caràcter permanent. L'obra s'ha situat entre la col·lecció completa del Chemical Abstracts que inclou tota la recerca química del segle XX i els finestrals que permeten l'entrada de la llum natural i de l'agitació de la vida urbana.

L'acte d'inauguració va ser presidit per la Vicerectora d'Arts, Humanitats i Patrimoni i els degans de les facultats de Física i Química de la Universitat de Barcelona i va comptar amb la representació dels patrocinadors: les Societats Catalanes de Física i Química i les empreses Solvay i BASF.

La lliçó magistral que va pronunciar el catedràtic emèrit d'Història de la Física, Dr. Luís Navarro, va celebrar el fet que fos de mans d'una artista que arribés a la facultat una versió de la Taula Periòdica que aproximés fins a tal punt dues disciplines que, si bé compateixen espais de docència, són de vegades tan distants l'una de l'altra.

L'acte es va cloure amb el desig que aquesta proposta arribés també a les escoles de primària i als instituts de secundària com un incentiu més per desvetllar la curiositat científica.

VEURE EL CARTELL DE LA INAUGURACIÓ

 

  

HOMENAJE A LOS ELEMENTOS nació como contrapunto a la video-instalación de Eugènia Balcells FRECUENCIAS, una película sin fin donde la huella lumínica que cada uno de los elementos emite se funde con las de los demás configurando así una verdadera metáfora de la origen del universo.
Coincidiendo con la celebración del Año Internacional de la Química, HOMENAJE A LOS ELEMENTOS se ha editado en dos formatos diferentes: un cartel en el que cada elemento está representado por su símbolo químico y su espectro de emisión propio, y una versión donde cada elemento, impreso por separado, forma parte de una colección que puede conservarse como tal o se puede disponer como mural en un espacio de exposición temporal o permanente, tal y como se presentó en la exposición.

El 27 de octubre de 2011, se inauguró en la biblioteca de las Facultades de Física y Química de la Universidad de Barcelona el primer mural de HOMENAJE A LOS ELEMENTOS con carácter permanente. La obra se ha situado entre la colección completa del Chemical Abstracts que incluye toda la investigación química del siglo XX y los ventanales que permiten la entrada de la luz natural y la agitación de la vida urbana.

El acto de inauguración fue presidido por la Vicerrectora de Artes, Humanidades y Patrimonio y los decanos de las facultades de Física y Química de la Universidad de Barcelona y contó con la representación de los patrocinadores: las Sociedades Catalanas de Física y Química y las empresas Solvay y BASF.

La lección magistral que pronunció el catedrático emérito de Historia de la Física, Dr.. Luis Navarro, celebró el hecho de que fuera de manos de una artista que llegara a la facultad una versión de la Tabla Periódica que aproximara hasta tal punto dos disciplinas que, si bien comparten espacios de docencia, son a veces tan distantes la una de la otra.

El acto se cerró con el deseo de que esta propuesta llegara también a las escuelas de primaria y los institutos de secundaria como un incentivo más para despertar la curiosidad científica.

VER EL CARTEL DE LA INAUGURACIÓN

To mark International Year of Chemistry (2011), the Periodic Table has been published, incorporating the emission spectres of the elements, as another publication in the project, entitled A TRIBUTE TO THE ELEMENTS.

Inauguració Homenatge als Elements

HOMENATGE ALS ELEMENTS
Inauguració de l’obra d’Eugènia Balcells instal·lada a la Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona.
Acte presidit per la Vicerectora d’Arts, Patrimoni i Cultura i els Degans de les Facultats de Física i de Química

Dijous 27 d’octubre de 2011 a les 18h. 
Aula Enric Casassas


PROGRAMA:
18h. Entre líneas espectrales, a càrrec de Luis Navarro, professor emèrit d'Història de la Física.
         Respirar llum, a càrrec d’Eulàlia Bosch, curadora del projecte expositiu FREQÜÈNCIES.
19h. Inauguració de la instal·lació HOMENATGE ALS ELEMENTS a la Biblioteca de Física i Química.

Es podrà adquirir el pòster d’HOMENATGE ALS ELEMENTS, així com el catàleg i la pel·lícula documental relacionats amb el projecte FREQÜÈNCIES.

HOMENATGE ALS ELEMENTS | HOMENAJE A LOS ELEMENTOS | TRIBUTE TO THE ELEMENTS

HOMENATGE ALS ELEMENTS va néixer com a contrapunt a la vídeo-instal·lació FREQÜÈNCIES, una pel·lícula sense fi on l’empremta lumínica que cadascun dels elements emet es fon amb les dels altres configurant així una veritable metàfora de l’orígen de l’univers.

Per celebrar l'Any Internacional de la Química (2011) s'ha editat aquesta versió de la taula periòdica – 15 exemplars en el format original i 500 en format cartell - amb la col·laboració del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni i les Facultats de Química i de Física de la Universitat de Barcelona, la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Química, Solvay i BASF.

HOMENAJE A LOS ELEMENTOS nació como contrapunto a la vídeo-instalación FRECUENCIAS, una película sin fin donde la huella lumínica que cada uno de los elementos emite se funde con las de los demás configurando así una verdadera metáfora del origen del universo.

Para celebrar el Año Internacional de la Química (2011) se ha editado esta versión de la Tabla Periódica con la colaboración del Vicerrectorado de Artes, Cultura y Patrimonio y las Facultades de Química i Física de la Universidad de Barcelona, la Sociedad Catalana de Física, la Sociedad Catalana de Química, Solvay y BASF.

 

HOMAGE TO THE ELEMENTS began as a counterpoint to the video installation FREQUENCIES (2009) by Eugènia Balcells. It is a film that shows the merging of the light spectrum emitted by each element with the light imprints of the others, creating a real metaphor for the origin of the universe. 

To celebrate the International Year of Chemistry (2011) it has been edited this version of the Periodic Table in collaboration with the Vice-Rector for Arts, Culture and Heritage and the Faculties of  Chemistry and Physics of the University of Barcelona, the Catalan Society of Physics, the Catalan Society of Chemistry, Solvay and BASF.

COMENTARIS | COMENTARIOS | COMMENTS

FREQÜÈNCIES és una presentació bellíssima d’allò que jo intentava inculcar als meus estudiants de bioquímica: “La vida és un pas de llum”.          

(Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación para una Cultura de Paz)

Eugènia Balcells ha construït un giny fascinant: les pantalles giratòries reprodueixen una multiplicitat de visions en temps coexistents fins a l’infinit; és a dir: un aleph. Aquesta peça excepcional, és en ella mateixa un desafiament tecnològic.

(J. M. Martí Font en el periódico El País)

A  FREQÜÈNCIES som alhora espectadors i part de l’exposició.      

(Manolo R. Bermejo, Catedràtic de Química, Universitat de Santiago de Compostela)

FREQÜÈNCIES em sembla una experiència profundament colpidora a molts nivells: la seva bellesa, la tranquil.litat que infon, la curiositat que desperta, i la manera com compagina realitats científiques per crear  poesia a partir de la vida ordinària. Veure-la em va crear sensacions molt similars als diferents registres que obre veure una pel.lícula de Tarkovsky o contemplar una pintura de Rothko.

(Sunetra Gupta, Professor of Theoretical Epidemiology, University of Oxford)

Com pot una exposició generar una pel•lícula com L’ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS? És una meravella! Vaig apostar per l’Eugènia i el temps m’ha donat la raó. M’encanta, m’enorgulleix inclús, veure fins on està arribant la seva obra.      

(Marisa Diez de la Fuente, Directora de la Galeria Ciento a Barcelona)

FRECUENCIAS es una presentación bellísima de aquello que yo intentaba inculcar a mis estudiantes de bioquímica: “La vida es un paso de luz”.         

(Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Fundación para una Cultura de Paz)

Eugènia Balcells ha construido un artilugio fascinante: las pantallas giratorias reproducen una multiplicidad de visiones en tiempos coexistentes hasta el infinito; es decir: un aleph. Esta pieza excepcional, es en sí mima un desafío tecnológico.

(J. M. Martí Font en el periódico El País)

En FRECUENCIAS somos a la vez espectadores y parte de la exposición.      

(Manolo R. Bermejo, Catedrático de Química, Universitat de Santiago de Compostela)

FRECUENCIAS me parece una experiencia profundamente sobrecogedora a muchos niveles: su belleza, la tranquilidad que infunde, la curiosidad que despierta, y la manera como compagina realidades científicas para crear poesía a partir de la vida ordinaria. Verla me creó sensaciones muy similares a los diferentes registros que abre ver una película de Tarkovsky o contemplar una pintura de Rothko. 

(Sunetra Gupta, Professor of Theoretical Epidemiology, University of Oxford)

¿Cómo puede una exposición generar una película como EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ? ¡Es una maravilla ! Aposté por la obra de Eugènia y el tiempo me ha dado la razón. Me da mucho gusto, me enorgullece incluso, ver hasta dónde está llegando su obra.      

(Marisa Diez de la Fuente, Directora de la Galeria Ciento en Barcelona)

FREQUENCIES is a beautiful presentation of what I tried to instil into my biochemistry students: “Life is a passage of light”.        

(Federico Mayor Zaragoza, president of “Fundación para una Cultura de Paz”)

Eugènia Balcells has constructed a fascinating device: the turning screens reproduce a multiplicity of views in time that coexist to infinity—that is, an aleph. This exceptional piece is, in itself, a technological challenge.

(J. M. Martí Font in El País newspaper)

“In FREQUENCIES, we are at once spectators and part of the exhibition.”      

(Manolo R. Bermejo, Professor of Chemistry, University of Santiago de Compostela)

FREQUENCIES is for me a deeply moving experience at many levels: its beauty, the peace it inspires, the curiosity it awakens, and the way it brings together scientific realities to make poetry out of everyday life. Seeing it produced sensations very similar to the different registers created by seeing a film by Tarkovsky or looking at a Rothko painting. 

(Sunetra Gupta, Professor of Theoretical Epidemiology, University of Oxford)

How can an exhibition produce a film like RICE IS PLANTED WITH RICE? It’s fabulous! I’ve always believed in Eugènia and time has proved me right. Seeing just how far her work is going thrills me—in fact, it makes me very proud.        

(Marisa Diez de la Fuente, Director of Galeria Ciento in Barcelona)

DOCUMENTACIÓ i ACTIVITATS | DOCUMENTACIÓN y ACTIVIDADES | DOCUMENTATION and ACTIVITIES

El projecte expositiu FREQÜÈNCIES es completa amb un espai de documentació i activitats, punt de trobada entre aquells visitants que volen saber més sobre el projecte. De forma especial, aquest lloc està equipat per acollir als grups de professors i estudiants que inclouen la visita als seus programes docents i per facilitar la presentació de projectes artístics o científics afins.

Cunninghan Dance Foundation

 

  

El proyecto expositivo FRECUENCIAS se completa con un espacio de documentación y actividades, punto de encuentro entre aquellos visitantes que quieren saber más sobre el proyecto. De forma especial, este lugar está equipado para acoger a los grupos de profesores y estudiantes que incluyen la visita en sus programas docentes y para facilitar la presentación de proyectos artísticos o científicos afines.

A Documentary and Activities Room complete the exhibition project. It is conceived as a working space that provides a convenient setting both for academic debate and for the visitors that want to know more about the project.It is also open to the presentation of artistic or scientific projects related.

CATÀLEG | CATÁLOGO | CATALOG

Com comprar el catáleg de Freqüències?

¿Como comprar el catálogo de Frecuencias?

How to buy the Frequencies catalog?

ACTAR

SO | SONIDO | SOUND

- Tot està viu, ressonant en freqüències pròpies. La freqüència és una pulsació... tot persisteix en l’èter com a inscripció energètica.
- El so vindrà directament d’un dels elements primigenis: l’alumini. Serà el lloc de la veu de la matèria.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

- Todo está vivo, resonando en frecuencias propias. La frecuencia es una pulsación... todo persiste en el éter como inscripción energética.
 - El sonido vendrá directamente de uno de los elementos primigenios: el aluminio. Será el lugar de la voz de la materia.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

- Everything is alive, resonant at its own frequencies. The frequency is a pulsation … everything persists in the ether as an inscription of energy.
- The sound will come directly from one of the primitive elements: aluminium. It will be the voice of the material.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frecuencies")

Amb FREQÜÈNCIES, Eugènia Balcells obre un projecte expositiu que inclou les instal·lacions FREQÜÈNCIES, RODA DE COLOR, LABERINT i MARBRE, cadascuna amb el seu so corresponent, un espai de Documentació i Activitats, el catàleg i el documental L'ARRÒS ES PLANTA AMB ARRÒS.

Con FRECUENCIAS, Eugènia Balcells abre un proyecto expositivo que incluye  las instalaciones FRECUENCIAS, RUEDA DE COLOR, LABERINTO y MÁRMOL, cada una con su sonido correspondente, un espacio de Documentación y Actividades, el catálogo y el documental EL ARROZ SE PLANTA CON ARROZ.

With FREQUENCIES, Eugènia Balcells opens an exhibition project that includes the instalations FREQUENCIES, COLOR WHEEL, LABYRINTH and MARBLE, each one with it sound, a Documentation and Activities space, the catalogue and the documentary film RICE IS PLANTED WITH RICE.

CURADORA | CURADORA | CURATOR

Eulàlia Bosch

  El proyecto expositivo FRECUENCIAS de Eugènia Balcells inauguró el espacio Laboratorio que el centro Arts Santa Mònica de Barcelona dedica a proyectos de arte y ciencia (septiembre-noviembre de 2009). 

http://frecuencias-eugeniabalcells.blogspot.com

 

BIOGRAFIA EULÀLIA BOSCH

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) és professora de filosofia, curadora d'exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l'educació, i la vida urbana, posant especial èmfasi en noves formes de participació i cooperació, incloses les possibilitats que avui ofereixen els mitjans de comunicació. 


Com a docent, Eulàlia Bosch és membre del grup fundacional de l'Institut de Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia (IREF), que va dirigir des de la seva obertura el 1985 fins el 1995. La seva participació a congressos i conferències és una línia permanent de treball en la seva activitat professional. 

En l'àmbit dels projectes artístics, és creadora i curadora d'exposicions com ara Criatures misterioses (1992), La capsa màgica (1993), Veure la Llum: Eugènia Balcells (1996), Recordar és fer memòria (1997), La ciutat de les paraules (1998) Oteiza (2000) o Freqüències (2009 -...), totes elles dotades de projectes educatius d'ampli abast (serveixi d'exemple la pel·lícula L'arròs es planta amb arròs que acompanya  l'exposició Freqüències, Barcelona 2010). El 1995 va crear el Departament d'Educació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) que va dirigir fins a 1999.

És autora de nombrosos articles i dels llibres: El Plaer de mirar. El museu del visitant (Actar, Barcelona 1998), Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada (Eumo, Universitat de Vic 2003) i Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó 2010).

 És també editora de llibres com ara: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie, (Barcelona, Actar 2000)  o Paisajes embrionarios d'Ariel Ruiz Altaba  (Barcelona, Actar 2001).

L’any 2003 crea, juntament amb Ramon Espelt i Pep Subirós, Gao lletres, una agència dedicada a la concepció i desenvolupament de projectes culturals i educatius des de la perspectiva de la cultura com a servei públic. Les àrees temàtiques d'interès de l'agència van des del patrimoni històric fins a la creativitat artística contemporània, amb particular èmfasis en la dimensió cultural de la vida urbana i el seu intens ritme de canvi i, molt especialment, en els principis i problemes associats a la sempre creixent diversitat cultural.

L'anàlisi de mecanismes d'inclusió social i el disseny i desenvolupament de projectes culturals i educatius entorn a la noció i la pràctica de la ciutadania democràtica són una característica comuna del treball de Gao lletres, i, en concret, dels websites concebuts per Eulàlia Bosch i Ramon Espelt com ara els realitzats per a la Fundació Caixa de Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), per a Televisió de Catalunya (www.unamadecontes.cat), i per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (www.cccbeducacio.org). 

 

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949) es profesora de filosofía, curadora de exposiciones y creadora de programas que conectan las artes, la educación, y la vida urbana, poniendo especial énfasis en nuevas formas de participación y cooperación, incluidas las posibilidades que hoy ofrecen los medios de comunicación. 

Como docente, Eulàlia Bosch es miembro del grupo fundacional del Instituto de Investigación sobre la enseñanza de la filosofía (IREF), que dirigió desde su apertura en 1985 hasta 1995. Su participación en congresos y conferencias es una línea permanente de trabajo en su actividad profesional.

En el ámbito de los proyectos artísticos, es creadora y curadora de exposiciones tales como Criaturas misteriosas (1992), La caja mágica (1993), Ver la Luz: Eugènia Balcells (1996), Recordar es construir memoria (1997), La ciudad de las palabras (1998) Oteiza (2000) o Frecuencias (2009 -...), todas ellas dotadas de proyectos educativos de amplio alcance (sirva de ejemplo la película El arroz se planta con arroz que acompaña a la exposición Frecuencias, Barcelona 2010) . En 1995 creó el Departamento de Educación del Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) que dirigió hasta 1999.

Es autora de numerosos artículos y de los libros: El Placer de mirar. El museo del visitante (Barcelona, Actar 1998), ¿Quién educa a quién? Educación y vida cotidiana (Barcelona, Laertes 2003) y Un lugar llamado escuela (Barcelona, Graó 2010).

Es también editora de libros tales como: Te mando este rojo cadmio: una correspondencia sobre el color entre John Berger y John Christie (Barcelona, Actar 2000) o Paisajes embrionarios de Ariel Ruiz Altaba (Barcelona,  Actar 2001).

En 2003 crea, junto a Ramón Espelt y Pep Subirós, Gao lletres, una agencia dedicada a la concepción y desarrollo de proyectos culturales y educativos desde la perspectiva de la cultura como  servicio público. Las áreas temáticas de interés de la agencia van desde el patrimonio histórico hasta la creatividad artística contemporánea, con particular énfasis en la dimensión cultural de la vida urbana y su intenso ritmo de cambio y, muy especialmente, en los principios y problemas asociados a la siempre creciente diversidad cultural.

El análisis de mecanismos de inclusión social y el diseño y desarrollo de proyectos culturales y educativos entorno a la noción y la práctica de la ciudadanía democrática son una característica común del trabajo de Gao lletres, y, en concreto, de los websites concebidos por Eulàlia Bosch y Ramón Espelt tales como los realizados para la Fundación Caixa Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), Televisión de Cataluña (http://www.unamadecontes.cat/), y el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (http://www.cccbeducacio.org).

 

Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), is a lecturer in Philosophy, and a writer, curator and  pioneer program designer bringing together education, urban life and the arts, as well as exploring the new forms of participation and cooperation offered by the new electronic media.
In 1985 she was a founding member of the Institute of Research on the Teaching of Philosophy (Institut de Recerca sobre l’Ensenyament de la Filosofia-IREF), that she directed until 1995. She is an active lecturer on innovative educational approaches and participates regularly in international conferences.

In the domain of art projects and exhibitions she has conceived and curated, among others, Mystery Creatures (1992), The Magic Box (1993), Seeing the Light: Eugènia Balcells (1996), To Remember is to Build Memory (1997) City of Words (1998), Oteiza (2000), and Frequencies (2009), all of which included ambitious programs of educational outreach ( as shown in the film Rice Is Planted with Rice , Barcelona 2010).  In 1995 she created the Education Department of the Museum of Contemporary Art of Barcelona (MACBA) that she directed until 1999.

She has authored numerous articles as well as the books The Pleasure of Beholding. The visitor’s museum.  (Barcelona, Actar 1998), Education and Everyday Life. Short Stories with Long Endings (Melbourne, Hawker Brownlow 2005), and Un lloc anomenat escola (Barcelona, Graó, 2009) - A Place Called School, English translation forthcoming.

She is also the editor of I Send You This Cadmium Red: a correspondence on colour between John Berger and John Christie, (Barcelona, Actar 2000), and Embryonic Landscapes, Ariel Ruiz (Barcelona, Actar 2001).

She is a founding partner and director of educational projects of Gao lletres, a cultural agency created in 2003 in partnership with Ramon Espelt and Pep Subirós. Gao lletres  designs and develops cultural and educational projects inspired by a conception of culture as a public service. The thematic areas covered by the agency range from historical heritage to contemporary artistic creativity, with particular emphasis on the cultural dimensions of urban life and its intense dynamic of change, and very especially on the assets and problems associated to its ever growing cultural diversity.

The analysis of mechanisms of social inclusion and the design and development of educational and cultural projects around the notion and the practice of democratic citizenship are a common feature of all Gao lletres work, and notably of interactive websites conceived by Eulalia Bosch and Ramon Espelt, such as, among others, those designed for Fundació Caixa de Catalunya (www.lapedreraeducacio.org), Televisió de Catalunya (http://www.unamadecontes.cat/), and Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (http://www.cccbeducacio.org).

www.gaolletres.net

MARBRE | MÁRMOL| MARBLE

És la imatge projectada la que d’una manera rítmica, en silenci, desplega un relat sobre la constitució de la pedra, del marbre de la regió de l’Alentejo. I sobre allò que les mans, les eines i la intel·ligència poden obtenir de la pedra, de la plasticitat d’un material dur que la voluntat humana ha convertit en arquitectura, en símbol, en imatge, en suport de l’escriptura. 

La seqüència que condueix des del material brut fins a les diferents elaboracions, en totes les figures que l’enginy pot inscriure a la pedra, també es projecta cap a espais i escenaris que no són presents, cap a temps que no podrem viure. D’aquesta manera, la primera imatge del marbre ha deixat darrere seu la dimensió geològica en què es forma la pedra, l’interior del singular laboratori que és la terra. La terra ha engendrat el material lluminós del marbre, amb incrustacions brillants i amb traços profunds que formen vetes, taques, esgarrinxades.

(Marta Llorente, fragment "La terra em va engendrar entre les muntanyes" del catàleg "Freqüències")

- Marbre requereix una altra estructura de pantalles. Una nova cristal·lografia que parteixi de la laminació del marbre a les pedreres. 

- Serà una escultura d’aire i de llum que adquirirà volums diferents amb el moviment i amb la llum que travessa les pantalles. 

- El viatge és a partir del marbre pur que en sortir de la pedrera es converteix, com en una onada, en el pla dels terres, en les motllures de les parets, en el volum de les escales... i es va fent més i més complex en successius motius ornamentals fins a donar forma a l’expressió del rostre humà... i després, als àngels i als textos del cementiri que pretenen invocar l’eternitat... A Marbre de l’Alentejo, s’hi troben temps diferents: el temps geològic, el temps històric i el temps humà i, en certa forma, el temps cíclic perquè tot es mou per tornar a començar de nou... sense fi.

(Eugènia Balcells, fragment "L'altra cara de la lluna" del catàleg "Freqüències")

És la imagen proyectada la que de manera rítmica, en silencio, despliega un relato sobre la constitución de la piedra,  del mármol de la región del Alentejo.  Y sobre lo que las manos, las herramientas y la inteligencia pueden conseguir  de la piedra, de la plasticidad de un material duro que la voluntad humana ha convertido en arquitectura, en símbolo, en imagen, en soporte de la escritura. 


La secuencia  que conduce desde el material bruto hasta sus distintas elaboraciones,  en todas las figuaras que el ingenio puede inscribir en la piedra, también se proyecta hacia espacios y escenarios que no están presentes, hacia tiempos que no podremos vivir. De este modo, la primera imagen del mármol ha dejado tras de sí la dimensión geológica en que la piedra se forma, el interior del singular laboratorio que es la tierra.  La tierra ha engendrado el material luminoso del mármol, con incrustaciones de brillo y con trazos profundos que forman betas, manchas, rasguños.

(Marta Llorente, fragmento "La tierra me engendró entre las montañas" del catálogo "Frecuencias")

- Mármol requiere otra estructura de pantallas. Una nueva cristalografía que parta de la laminación del mármol en las canteras.
- Será una escultura de aire y de luz que adquirirá distintos volúmenes con el movimiento y la luz que atraviesa las pantallas.
- El viaje es a partir del mármol puro que, al salir de la cantera, se convierte, como en una ola, en el plano de los suelos, en las molduras de las paredes, en el volumen de las escaleras... y se va haciendo más y más complejo en sucesivos motivos ornamentales hasta dar forma a la expresión del rostro humano... y después, a los ángeles y textos del cementerio que pretenden invocar la eternidad... En el mármol del Alentejo se encuentran distintos tiempos: el tiempo geológico, el tiempo histórico y el tiempo humano, y en cierta forma, el tiempo cíclico, porque todo se mueve para volver a empezar de nuevo... sin fin.

(Eugènia Balcells, fragmento "La otra cara de la luna" del catálogo "Frecuencias")

It is the projected image that rhythmically, in silence, unfolds a story about the formation of the stone, marble from the Alentejo region of Portugal. And about what your hands, tools and intelligence can win from the stone, from the plasticity of a hard material that the human will has made into architecture, symbol, image, a surface for writing on. 

The sequence that leads from the raw material to its various elaborations in all of the figures that ingenuity can inscribe in the stone is also projected into spaces and scenarios that are not present, into times that we shall not live. Thus, the first image of the marble has left behind it the geological dimension in which stone is formed, the interior of the unique laboratory that is the earth. The earth has engendered the luminous matter of marble, with brilliant incrustations and the deep lines of veins, stains, scratches.

(Marta Llorente, fragment "The earth begot me between the mountains" from the catalog "Frequencies")

- Marble requires a different structure of screens. A new crystallography based on the cutting of the marble in the quarry.
- It will be a sculpture of air and light that will acquire different volumes with the movement and the light that passes through the screens.
- The journey starts with the pure marble, which on leaving the quarry is converted, as in a wave, into the planes of the floor, the mouldings of the walls, the volume of the stairs … and becomes more and more complex in successive ornamental motives to the point of giving expression to the human face … and then to the angels and the inscriptions in the cemetery that seek to invoke eternity... In Marble from the Alentejo there are different time scales: geological time, historical time and human time, and, in some form, cyclical time, because everything moves in order to start over again … endlessly.

(Eugènia Balcells, fragment "The other side of the moon" from the catalog "Frequencies")